Joguines amb molta química

Es tracta d’entendre com funcionen les joguines que canvien de color a causa d’un estímul extern, en concret, de la llum ultraviolada, de la humitat o d’una variació de la temperatura. A partir d’aquestes pintures es poden dissenyar experiments on els alumnes entenguin com funcionen. Per exemple, es demanen que diguin els símbols químics d’uns elements, aleshores en un paper de filtre s’ha escrit la solució amb pintura fotocròmica, quan aquest paper és exposat a la llum ultraviolada es revel·la la solució, ja que la pintura canvia de color blanc a color blau. El mateix es pot fer amb la pintura hidrocròmica (canvia de blanc a incolor, deixant veure el que s’ha escrit amb bolígraf) o amb la pintura termocròmica, que també canvia de color a incolor, deixant veure el fons, és a dir, allò que s’ha escrit. Aquestes pintures contenen pigments orgànics que funcionen com els indicadors àcid-base, presenten dos isòmers, un isòmer on l’anell està tancat, per tant, no hi ha conjugació del sistema pi, i no presenta color, i l’altre isòmer té obert l’anell, per tant hi ha conjugació del sistema pi, i per tant, presenta color. A nivell de primària, els alumnes es poden motivar pels canvis de color, i a nivell de secundària poden entendre el significat de les paraules fotocròmiques,